Na storia ëd guera

A diso tuti « ad ricordi? la guèra? » mi sì àn
tal mè burg, che bombe, che s-ciopp, mi a cà
e l'hai ancora na scheggia, e l'ai cheujla che aj'era
ancora cauda, et ricorde, Turin a brusava.

Ecome an ricordo, e son stait sottrà an t'Ie crote
ad Cors Vinzaglio, mi e son sorti, ma mia mare
nò a lè staita lì, sota ij mung, con la mia man
streita an t'Ia soa, ecome ën ricordo col dì
quandi Turin a brusava.

Për fortun-a la guera a l'è finija, che forse
ad cose parej nà vëddroma pi nen, et t'Iu dise ti
o forse et fase come la struss, con la bioca
suttrà an t'Ia sabbia, a l'han ancora nen finì
a combato ancora tuti ij dì.

Sì forse ë vedroma pi nen Turin, piena ad feu
ed lament, e anchè perchè mi ad mare ë n'avia
una sola, ma dame d'ament, storie ad guera
se a continua parej, nen noi, ma i fieuj di
nostri fieuj, arsigo ancora da sciairene.

E a l'avran gnanca al temp d'andè an crota,
an boton, an lamp, e ciau, forse al mond
forse nen tuti, ma còì che resteran, chissà
a butran giudisi, o forse as-sgnacran torna al
boton.

Dai, beiv an bicer, lasa perde, al mond a
gira l'istess, anche con guere, ansi al pì
bel mercà, la pì bela fera a lé propi la guera
a ti l'è tocate na scheggia ancora cauda, a mi
la man freida ad mia mare, che a là nen fai
gnanca ën temp ad dime fà al brau, su beivoma
na volta, cin, cin, ansi brindisi, viva la pas.

Nessun commento:

Posta un commento